HISTÒRIA DE LA U. E. TÀRREGA
quan
la ciutat va tornar a tenir un equip en competició oficial. Va ser aquest any
quan després de vàries reunions entre aficionats, i el Club Amigos de Radio Tárrega, i impulsat
per Joan Muñoz, es va decidir formar un equip de futbol per participar al Torneig
de Primavera per Aficionats organitzat per la Federació Catalana
de Futbol, amb la participació d’equips de La Fuliola, Tornabous, Ivars,
Alfarràs, Vallfogona, Artesa de Segre, Agramunt, Bellcaire, Ponts i Linyola.
Ah! Van quedar sots-campions, empatats a 17 punts amb La Fuliola. Fins i tot es
parla que agraïen a l’Ajuntament la gentilesa d’haver arranjat el Camp de La Plana i que també van
obtenir la promesa de dur a terme les millores necessàries si l’afecció
responia i tornava al futbol.
Aquest
club, impulsat per Radio Tárrega i un grup d’afeccionats, va ser l’embrió
d’allò que després, amb la fusió de la Penya U.E. Tarraguense, esdevindria la
U.E. Tàrrega. El 3 d’agost de 1957 es constituïa la primera Junta Directiva de
l’actual U.E. Tàrrega, encapçalada per Daniel Lloses com a president i Antoni
Jordana com a sots-president, i altres deu membres més: Joaquim Costa, secretari;
Jaume Gabernet, vicesecretari; Francesc Salvadó, tresorer; Ramon Salvadó, Ramon
Clavé, Josep Torres, Gabriel Gabernet, Andreu Esquerda, Amadeu Grau i Josep
Morros, vocals.
La
temporada 60/61 es va aconseguir l’ascens a Primera Regional essent president
Eloi Moncusi. La 61/62 es va enfrontar a equips com els de Sant Cugat del
Vallès, Berga, Sant Cristóbal de Terrassa, Ripoll i uns altres 18 clubs. A tall
d’anècdota val a dir que el juny del 1962 Ràdio Tàrrega va fer la primera
retransmissió d’un partit: el que va jugar al camp del Ripoll (4 a 0) a càrrec de Josep
Boladeres com a locutor i Josep Amenós com a tècnic de so. Després d’uns anys
en aquesta categoria, la U.E. Tàrrega va agafar el rumb dels ascensos: després
de militar a la
Regional Preferent i a Primera Catalana, finalment la
temporada 93/94 va pujar a la Tercera Divisió.
De
la darrera crisi important no fa pas massa temps, ja amb l’equip a la Tercera Divisió
Nacional. Fou a la temporada 96/97, la qual va finalitzar amb un dèficit
considerable. Aquesta delicada situació, afortunadament, es va poder solucionar
gràcies a l’aportació econòmica de les administracions públiques però sobretot
mitjançant els donatius a fons perdut efectuats per part d’un elevat nombre de
socis.
A
la U.E .Tàrrega, és
clar, també s’han viscut instants feliços per al club i als seus simpatitzants.
Cal recordar l’ascens a Regional Preferent, aconseguit al camp de l’Amposta; l’ascens
a Primera Catalana uns anys després; i la fita recent més rellevant: l’ascens a
Tercera Divisió la temporada 93/94 de la mà d’Antoni Tàcies com a president,
Juli Carballo com a primer entrenador i Josep Mª Andreu de segon. També val
remarcar el sots-campionat de Tercera assolit la temporada 94/95 i el títol de
campió la temporada 95/96 amb Antoni Tàcies com a president i Carles Viladegut com a tècnic.
Foren
fets històrics a subratllar, com també les onze temporades consecutives a la Tercera
Divisió Catalana, un mèrit del què pocs equips poden presumir i treure pit. Cal
destacar que la U.E. Tàrrega, fins aquell moment, havia seguit una trajectòria ascendent
i mai no havia baixat de categoria. Fins a la temporada 2004/2005, quan va
descendir a Primera Catalana després d’un campionat nefast, conjuntura que va
generar la incertesa d’haver de plegar, potser. Al cap de moltes reunions,
malgrat això, una colla de socis encapçalada per Jordi Urgell, Josep Florensa i
altres agafaren les regnes del club, novament a Primera Catalana i ara presidit
per Joan Amorós.
Del C.F. Tàrrega van sorgir jugadors
tan destacats com Andreu Esquerda, que va jugar a Primera Divisió a la dècada
dels cinquanta amb el Real Zaragoza i At. de Madrid. I de la U.E . Tàrrega, n’han sortit
jugadors que han arribat a l’elit del futbol estatal com Gabriel Saavedra, que
va jugar a Segona Nacional amb el C.E. Sabadell, Nàstic de Tarragona, Real Jaen
i Algeciras. També és cèlebre Joan Capdevila, internacional absolut amb la
selecció espanyola i medalla olímpica quan militava al Deportivo de La Corunya.
I posteriorment al Villareal, campió d’Europa (2008) i del Món (2010) amb la
selecció espanyola. I no oblidem Francisco Medina Luna “PITI”, al Real
Saragossa i actualment al Rayo Vallecano; o Marc Carballo, que després de
passar pel Barça C va pertànyer a la
U.E . Lleida i ara de nou a la U.E . Tàrrega.
Així és com fou fundada la U.E. Tàrrega
l’any 1957. Amb dificultats i també amb satisfaccions, ha fet camí al llarg dels
anys de la seva història.
Francesc Gasull i Cairó Tàrrega 18
d’Agost de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada